Lightbox
Enrere
300 lletres a la mare
Títol original: 300 Letters to the Mother
1993 -
Impressió làser i tècnica mixta sobre paper
Dimensions: Instal·lació variable: 309 x 735 cm aprox. Marc (300 unitats): 30 x 23,5 x 3 cm c/u
Referència: ACF0031
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
El component personal, fins i tot biogràfic, va entrar en el teixit de l'art en el moment que el subjecte, assetjat per moltes crisis i fractures, va voler dir al món quin era el mal que l'afligia. La confessió, que tan bons fruits va donar als segles xviii i xix, precedida de notables exemples anteriors, ha permès que l'art, de vegades fred i impersonal en la seva literalitat formalista, hagi adquirit un aspecte íntim, prenyat de revelacions. I en això destaquen les dones, sense que siguin les úniques, durant la dècada dels setanta i vuitanta (Ana Mendieta, Mary Kelly, Annette Messager…), a partir de l'assumpció de la càrrega emocional que tradicionalment i convencionalment s'ha associat al que és femení, i de la necessitat també de considerar-se elles mateixes subjectes autònoms. Elena del Rivero ha recorregut en el camp de la pintura etapes molt diverses, des de les pintures de paisatges i figures fins a l'obra actual, que alguns han qualificat de neoconceptual (un terme una mica imprecís), passant per una pintura de color negre feta a còpia d'espesses brotxades, amb les quals l'artista transmetia nocions de càrrega semàntica sobre la presó interior, el tancament, l'enclaustrament, la profunditat. El 1991 es va establir a Nova York, i des d'aquesta talaia privilegiada ha enfilat un discurs consistent, en el qual els conceptes no estan renyits amb unes formes simples i reiterades fins a l'obsessió. El 1993 Elena del Rivero va declarar: «Tota la meva obra en paper està basada en el pas del temps, en els minuts i segons. És com unir el temps a un acte pictòric. És el temps que estic implicada en la realització d'una peça. És com una Penèlope que fa i desfà en una espera eterna d'alguna cosa que no arriba mai. És l'esdevenir del temps en el qual el treball és sempre el mateix. Aquest temps és el de la condició de la dona». 300 Letters to the Mother, una de les seves peces més conegudes, funciona com una disposició a la paret d'un conjunt de petits dibuixos, de textos mecanografiats, de collages, d'objectes, de missives (alguna de dirigida a l'artista), d'escrits (alguns de cosits i/o brodats) en anglès i castellà que recullen un sens fi d'aproximacions als sentiments, a les emocions, que voreja de vegades una mena de confessió oberta no desproveïda d'un cantell dur. Així, la figura de la mare no és símbol de refugi, com pretén el feminisme de la diferència, sinó un lloc de conflictes i, de vegades, un símptoma del poder establert, de la «Llei», per dir-ho en termes (anti)lacanians. Però això no va quedar aquí: uns quants anys després, Elena del Rivero va continuar furgant en el seu jo i en el dels que formen part del seu cercle més proper, fent de la carta un vehicle de transmissió del que és personal. Letter from the Bride (1997), on apareix amb la identitat canviada, en dóna bona fe.

Obres que et poden interessar